Escrivint des de la Uni

Avui escric des de la Universitat. Acabo de sortir de classe de Relacions Internacionals, tot plantejant-me una serie de dubtes i neguits sobre el món en general.

Primer he anat a veure el professor Soriano al seu despatx per consultar unes notes de les pràctiques i tot seguit li he preguntat sobre temes de l'actualitat internacional que em preocupen. Tot molt interessant i ben contrastat, ha durat poc per be que hem acabat parlant de les possibles sortides al món laboral que pot tenir un futur especialista en Relacions Internacionals (en el cas que faci el Màster).

Ja m'he perdut. Per on anàvem? ah si, a classe hem parlat sobre l'actualitat política internacional com sempre a cada inici de classe, dos cops per setmana (dimarts i divendres) - no pretenc pas que us apreneu el meu horari -. Avui tocava el tema Chávez (molt comentat últimament), Putin i un altre apunt sobre l'Agència de Seguretat Nacional Nord-Americana que ha elaborat un informe desacreditant el discurs de política exterior de Bush, és a dir, que ha desmentit que Iran estigui en possessió d'armes nuclears o en tingui la capacitat o la voluntat de crear-ne. Parlant en plata, que no aquest cop no s'utilitzarà aquesta excusa per a un possible atac o invasió genocida a l'Estat veï d'Irak. Si aquesta excusa no funciona, alguna altra en trobarà l'administració de Bush si aconsegueix vèncer a les pròximes presidencials del 2008, cosa que té ben fotuda si Hillary Clinton presenta un canvi de govern amb cara i ulls i un projecte més humà per al món, respectant els països pobres i subdesenvolupats i per descomptat, respectant tots els individus.

De ben segur que la seva política exterior, social-demòcrata farà recuperar una imatge dels Estats Units molt desgastada en els últims anys per la pèssima actuació de l'administració republicana de Bush.

També volia parlar sobre Chávez i el seu plebiscit al poble del cap de setmana passat, però crec que necessitaré una entrada a part per a desenvolupar el contingut de les meves reflexions. Tot i no ser un personatge gaire aclamat per la societat internacional, Chávez és un home que per les seves pròpies vivències (com per exemple el cop d'Estat sofert essent el president electe, legítim de Veneçuela), la seva especial trajectòria de vida i per haver-se influït en pensadors actuals que considero molt bons (com per exemple Noam Chomsky, del qual en va recomanar l'últim llibre el 20 de setembre de 2006 a l'Assamblea General de l'ONU, Nova York, que té per títol "Hegemonia i supervivència. El domini mundial dels Estats Units", 2004; mentre feia el discurs de benvinguda).
En aquest discurs es va produir una anècdota molt curiosa que si us ve de gust podeu llegir i veure en el següent enllaç: revelión. org/noticia

Bé, avui ho deixaria aquí. Només vull donar una noticia personal: aquest matí he aprovat el carnet de conduir. Res més, petons a tothom!