¿Y si simplificáramos todo esto?

Cuáles son exactamente las reglas que rigen el derecho a la secesión y, en general, lo que se llama autodeterminación de los pueblos?

Parece complicado, si creemos a nuestros grandes medios de comunicación:

En Asia, los tibetanos tienen derecho. Pero no los iraquíes, ni los afganos.

En Oriente Medio, los israelíes tienen derecho. Pero no los palestinos, ni los kurdos.

En África, los coroneles mafiosos del Este del Congo tienen derecho, pero no el Sahara Occidental.

En América Latina las provincias ricas (de derechas) de Bolivia y de Venezuela tienen derecho. No lo tienen los indios de Chile, México, etc...

En los Balcanes, los albaneses de Kosovo tienen derecho, pero no los serbios de Kosovo, ni los de Bosnia.

En Europa occidental, los flamencos tendrían derecho, pero no los irlandeses del norte, ni los vascos, ni catalanes.

Complicado, en efecto. ¿Y si simplificáramos todo esto? No tendrían derecho a la autodeterminación más que los que están "con nosotros". Los otros, no.

Y, ya que estamos, sustituyamos la palabra "demócrata" por "con nosotros" y la palabra "terrorista" por "contra nosotros".

La política es sencilla cuando se quiere.


Michell Collon

La cita electoral

Resten 48 hores,...












ZP o RJY?





Això s'ha convertit en una democràcia presidencialista en tota regla, si o no?



Sembla que no hi hagi més partits en aquesta Espanya tant profunda...



Apel·leu als principis, als pròpis valors, tots en tenim. Cal anar a trobar-los. No al bipartidisme espanyol, per repugnant.



Últimament només faig que veure merda sortir per la tele, pels mitjans espanyols dels debats cara a cara, Rajoy - ZP, au va! I què se n'ha fet de la democràcia?




Multipartidisme o una esquerra amb força!



Una abraçada

Escrivint des de la Uni

Avui escric des de la Universitat. Acabo de sortir de classe de Relacions Internacionals, tot plantejant-me una serie de dubtes i neguits sobre el món en general.

Primer he anat a veure el professor Soriano al seu despatx per consultar unes notes de les pràctiques i tot seguit li he preguntat sobre temes de l'actualitat internacional que em preocupen. Tot molt interessant i ben contrastat, ha durat poc per be que hem acabat parlant de les possibles sortides al món laboral que pot tenir un futur especialista en Relacions Internacionals (en el cas que faci el Màster).

Ja m'he perdut. Per on anàvem? ah si, a classe hem parlat sobre l'actualitat política internacional com sempre a cada inici de classe, dos cops per setmana (dimarts i divendres) - no pretenc pas que us apreneu el meu horari -. Avui tocava el tema Chávez (molt comentat últimament), Putin i un altre apunt sobre l'Agència de Seguretat Nacional Nord-Americana que ha elaborat un informe desacreditant el discurs de política exterior de Bush, és a dir, que ha desmentit que Iran estigui en possessió d'armes nuclears o en tingui la capacitat o la voluntat de crear-ne. Parlant en plata, que no aquest cop no s'utilitzarà aquesta excusa per a un possible atac o invasió genocida a l'Estat veï d'Irak. Si aquesta excusa no funciona, alguna altra en trobarà l'administració de Bush si aconsegueix vèncer a les pròximes presidencials del 2008, cosa que té ben fotuda si Hillary Clinton presenta un canvi de govern amb cara i ulls i un projecte més humà per al món, respectant els països pobres i subdesenvolupats i per descomptat, respectant tots els individus.

De ben segur que la seva política exterior, social-demòcrata farà recuperar una imatge dels Estats Units molt desgastada en els últims anys per la pèssima actuació de l'administració republicana de Bush.

També volia parlar sobre Chávez i el seu plebiscit al poble del cap de setmana passat, però crec que necessitaré una entrada a part per a desenvolupar el contingut de les meves reflexions. Tot i no ser un personatge gaire aclamat per la societat internacional, Chávez és un home que per les seves pròpies vivències (com per exemple el cop d'Estat sofert essent el president electe, legítim de Veneçuela), la seva especial trajectòria de vida i per haver-se influït en pensadors actuals que considero molt bons (com per exemple Noam Chomsky, del qual en va recomanar l'últim llibre el 20 de setembre de 2006 a l'Assamblea General de l'ONU, Nova York, que té per títol "Hegemonia i supervivència. El domini mundial dels Estats Units", 2004; mentre feia el discurs de benvinguda).
En aquest discurs es va produir una anècdota molt curiosa que si us ve de gust podeu llegir i veure en el següent enllaç: revelión. org/noticia

Bé, avui ho deixaria aquí. Només vull donar una noticia personal: aquest matí he aprovat el carnet de conduir. Res més, petons a tothom!

La nómina de mi padre

(Artículo de Forges en El País)

'La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona. A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120m2.
Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales. En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático. 200.000 pts/mes x 175 meses=35.000.000 pts. Los jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80. 2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts. Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979. 200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts. No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020. Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrán evitar:

1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.

2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).
Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo.

La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos Necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'.

Forges, EL PAÍS, 2/5/2006

PER AQUEST MOTIU ES CONVOCA UNA MANIFESTACIÓ EL DISSABTE 23 DE NOVEMBRE A LES 17:00 h. A BARCELONA A LA PLAÇA CATALUNYA.

"No podemos volver a casa por navidad porque todavía no nos hemos marchado de ella."

DOCUMENTAL: THE WAR ON DEMOCRACY

THE WAR ON DEMOCRACY (1 h 34 min.)

En este documental John Pilger sugiere que, más allá de llevar la democracia a todo el mundo, como siempre proclama el Gobierno de EEUU, en realidad éste está haciendo todo lo posible para obstaculizar su avance. Pilger realiza entrevistas exclusivas con oficiales del gobierno americanos, incluyendo agentes que revelan por primera vez cómo la CIA ha desplegado y está desplegando su guerra particular en Latino América.

"El documental cuenta, sobre todo, una historia positiva: la del levantamiento de los movimientos sociales populares que han llevado al poder a gobiernos que han prometido enfrentarse a aquellos que controlan la riqueza nacional y al amo imperial. Venezuela ha tomado el liderazgo, y uno de los hitos de la película es una rara entrevista cara a cara con el presidente Hugo Chávez" (*).

(BBC Mundo) Reconocido y premiado a nivel mundial, Pilger, cuenta con una carrera periodística de casi medio siglo, ha recorrido el mundo y reportado conflictos en Vietnam, Camboya, Centroamérica, Sudáfrica, Irak y los territorios palestinos, entre otros lugares. El corresponsal de guerra es conocido por su impasible crítica a los gobiernos de Occidente, sus políticas militares y económicas y el impacto de las mismas en la vida de los más desposeídos.

La M.A.T.

Què representa aquesta línea de molt alta tensió de doble circuit de 400.000 volts - que es diuen ràpid - que vol grapar de punta a punta el nostre territori català?

Voleu dir que cal?

Ens falta corrent elèctrica o és que volen portar-la cap al nord d'Àfrica? Una necessitat o beneficiosos tractats comercials internacionals? Enriquiment nuclear, exportació, contaminació, desgast, boscos, serres i muntanyes talades per a encabir kilometres de fil elèctric. Paisatges desoladors, naturalesa desvirgada, ecosistemes putrefactes gràcies a la mà de l'homo sàpiens que no sap tractar la natura com es mereix. Tot és un joc de despropòsits. El pitjor de tot és que desapareixerà tot el que posseïm, allò que més valor té i més ràpid del que ens pensem. No vull caure en el negativisme, és un simple retrat del realisme. M'agradaria ser idealista i ho sóc, sobretot quan no miro res del que pudreix l'home amb les seves urpes. Quin món més capitalista, globalitzador, on anirem a parar.
Bé, a la fí un altre reflexió de les meves. Si voleu més informació sobre la MAT tan sols heu de clicar aquest enllaç i rebuscar per dins totes les seccions. És prou interessant. Ara tu, si tens un mínim de consciència, en voldràs saber més. Jo et deixo aquí, ara tu troba el teu punt de vista sobre el quíd de la qüestió.

NO A LA MAT!

U d'ocubre

Avui és el dia del meu aniversari,

també és el dia que dóna nom a aquest bloc.

Avui he fet 19 anys,

i també l'11ena actualització des de la seva creació.

Avui no parlaré de res... vull deixar respirar el bloc, vull donar-li un dia de pau, vull respectar-lo. Vull donar-li tot el seu protagonisme avui, que és el seu gran dia, com també ho és el meu. Així que l'actualització d'avui va per a nosaltres dos.

Jaume felicitats i per molts anys més. Bloc, espero que serveixis per molts anys (actiu des del 26 de març de 2007) i donis moltes nits de bona lectura per als visitants.


A tothom, una abraçada!

TOT ÉS A PUNT! ESTIMEM EL NOSTRE BOSC

Tot està a punt per començar, tota la feina realitzada per dur a terme la "gran caminada ecològica" està sent un èxit! Els "boscos nets" surten a tots els mitjans, els nostres boscos ja són mediàtics! Quina sort en tenim de tenir un paratge natural tant brut per a poder netejar-lo un bon dia i de pas sortir a la tele amb el posat destraler. Tots ens farem la foto al costat del tros de deixalla més gran, és a dir la nevera o el “bidette” (o el lavabo sencer!). La gent comença a estar neguitosa... sense anar més lluny el meu pare. Està exultant diria jo! després d'això necessitarà unes bones vacances. S'hi ha estat esforçant de valent, com els altres 3 "mosqueters" que han estat organitzant i muntant tota la parafernàlia, però ho fan de gust que això és el més important. Al final, quan passi tot i els boscos rellueixin, els haurem de donar les gràcies per haver-nos donat els motius per sortir tots junts a estimar el nostre bosc.


Res no sortirà malament! Tothom estarà ben content d'haver estimat el seu bosc durant tot diumenge, haver-lo cuidat i respectat serà la millor recompensa que els puguem haver donat. VISCA ELS BOSCOS, VISCA SENTMENAT!

"Carta dels 586 participants" o jo, Jaume CF.

FESTA MAJOR SENTMENAT 2007

JA ARRIBA, JA S'ACOSTA, JA ÉS AQUÍ LA FESTA MAJOR DE SENTMENAT!!

PROGRAMA DE FESTES (www.ajsentmenat.es) - Retallat-:

Dijous, 30 d’agost

- a les 8:30 de la tarda, a l’ECUS. Exposició dels treballs efectuats pel Taller d’Art de Sentmenat durant el curs 2006/07.
S’oferirà informació i inscripcions del curs 2007/08.

- a les 10 de la nit, al cafè-granja “El Romaní”. Actuació del grup “Irakunda”

Divendres, 31 d’agost.

- a les 5 de la tarda, a l’Esplai de la Gent Gran. Ball de Festa Major amb el duet Aria i la cupletista Núria Inglès

- a les 8:30 de la tarda, a la masia de Can Sorts (entrada pel pati de l’escola). Inauguració de l’exposició “La pagesia a Sentmenat”. Piscolabis d’agraïment

Horari d’obertura de l’exposició: dies 1, 2 i 3 de setembre, de 12 a 14 i de 18 a 20 h.

- a les 10 de la nit, a la plaça de la Vila. Pregó de Festa Major

- a les 10:30 de la nit, a la plaça de la Vila. Espectacle de varietats amb Marianico el Corto, la cupletista Núria Inglès, Cotton
Ballet, la màgia espectacular d’Alis Kim & Luna, la vedette Tania Celaya i los Diablos de la Pampa.

- a les 11 de la nit, al pavelló de Can Sorts. Barrakes 2007 (1r dia), amb les actuacions de “Junts”, “La Troba Kung-Fú”, “Jaleo Real” i punxadiscos

Dissabte, 1 de setembre

- a les 9:30 del matí, al pavelló Primer de Maig. Torneig de Futbol Sala

- a partir de les 10 del matí, a la Casa de Andalucía. Campionat de Domino

- a les 12 del migdia, a les piscines municipals. Festival de cloenda de la temporada dels Cursets de Natació. Exhibició de natació sincronitzada preparada per Anabel Conde. Agraïment als participants en el Campus poliesportiu i de salut. Lliurament de diplomes i samarreta de record

- a partir de les 4 de la tarda, sortida de la plaça de la Vila. La Gimcana de l’Esport, Sent-3 (1r dia)

- a les 5 de la tarda, en el paratge del Castell. Open infantil BTT del Vallès. Informació: 660 488 692 (Eugeni). Demostració d’Autocross

- a les 6 de la tarda, en el centre esportiu Tèxtil Besòs. Torneig d’Hoquei sobre Patins

• 2a catalana: Club Patí Malgrat – H.C. Sentmenat
• 1a catalana: triangular C.E. Anoia, H.C. Girona i H.C. Sentmenat

- a les 7,30 del vespre, a la plaça de la Vila. Concert a càrrec de l’orquestra “Costa Brava”

- a les 9:15 del vespre, a la plaça de la Vila. Exhibició de country i altres balls de saló, a càrrec de balladors de Sentmenat i del grup “New Dance” de Sausset-les-Pins, amb motiu de l’agermanament de les dues viles.

- a les 11 de la nit, a la plaça de la Vila. Espectacle “A todo tango”

- a les 12 de la nit, a la plaça de la Vila. Ball de Festa Major amb la gran orquestra “Costa Brava”

- a les 11 de la nit, al pavelló de Can Sorts. Barrakes 2007 (2n dia), amb les actuacions de: “Quim Vera”, “Guanta Sound System”, “Revolta 21” i “Muskaria”

Diumenge, 2 de setembre

- a les 9 del matí, a les pistes de Can Baixeres. Torneig de Petanca en el 11è memorial Francesc Carbonell.

- a les 9 del matí, amb sortida de la plaça de la Vila. La Gimcana de l’Esport, Sent-3 (2n dia). Samarreta de record

- a partir de les 9 del matí, en el passeig Josep Duran (zona mercat). Trobada i plantada de Gegants en commemoració del 20è aniversari del Menna i de la Caterina, amb la participació de les colles de Badalona, la Xerinola de Cervelló, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans i Sentmenat

- a les 9:30 del matí, amb sortida de la plaça de la Vila. Pedalejada popular amb BTT pels entorns de Sentmenat. Edat mínima 6 anys. Samarreta de record

- a les 10 del matí, a la plaça de la Vila. 4ª Diada de Creu Roja Joventut de Sentmenat i l’actuació del clown “Marcelo González”

- a les 11:30 del matí. Cercavila gegantera, inici passeig Josep Duran, Salvador Espriu, Anselm Clavé, Climent Humet, Sant Antoni, plaça Lluís Companys, Processó, Caldes, Francesc Layret, Batlle Joan Deu, Nou, Anselm Clavé i acabar a la plaça de la Vila

- a les 12:30 del migdia, a l’església de Sant Menna. Missa de Festa Major

- a la 1 del migdia, a la plaça de la Vila. Ballada conjunta dels geganters i grallers.

- de 3 a 6 de la tarda, a les piscines municipals. Inflable aquàtic obert a tota la població

- de 5 a 7 de la tarda, a la Plaça Joan Font (Can Palau). Inflable infantil Balanzbikes i en el pavelló Primer de Maig, Bungee i Futbolí humà

- a partir de les 5 de la tarda, al paratge del Castell. Competició de Paintball. Edat mínima 14 anys. Places limitades

- a les 5:30 de la tarda, a la plaça de la Vila. Sardanes a càrrec de la cobla “Jovenívola d’Agramunt”

- a les 8 del vespre, a la plaça de la Vila. Espectáculo “Feria de Coplas”, con Carlos Vargas, el humor de Manolo Doña, cuadro flamenco de Javier Jurado y Lucero de Lola, la vedette Merche Lois, presentado por Antonio Menchón

- a les 11:30 de la nit, a la plaça de la Vila. Ball amb l’orquestra “Pensylvania”

Dilluns, 3 de setembre

- a les 10 del matí, a la plaça de la Vila. 28ª Cursa atlètica infantil de Festa Major. Samarreta de record

- a les 11 del matí, pels carrers de Sentmenat. Cercavila amb el “Petit Circ”

- a les 12 del migdia, a la plaça de la Vila. Animació amb “Dandy Clown”

- a la 1 del migdia, a la plaça de la Vila. Festa de l’Escuma

- a les 5 de la tarda, a la sala d’actes de la Societat Coral. Antologia de la Sarsuela, dirigida per Helena Bayo

- a les 5 de la tarda, a la plaça de la Vila. Torneig de futbolí per parelles. Edat mínima 14 anys
Organitza: Centre de Recursos Juvenils

- a les 8 de la tarda, a la plaça de la Vila. Actuació de la banda de música de Cerdanyola del Vallès

- a les 9:15 del vespre, a la plaça de la Vila. Lliurament de premis de les activitats de Festa Major

- a les 9:30 de la nit, al passeig Anselm Clavé. Correfoc amb la colla del Ball de Diables de Caldes de Montbui

- a les 10:30 de la nit, a la zona nord del Parc de la Riera. Espectacle pirotècnic.

I AIXÍ ACABARAN LES FESTES DEL NOSTRE POBLE! MOLTA SORT I A DISFRUTAR-LES!

El tour de la vergonya

Els aficionats al ciclisme ja no sabem que pensar ni que dir davant de tants successos paranormals. En els últims anys el ciclisme s’ha tornat un circ on no han parat de gotejar grans ciclistes i no tant grans, però sempre de l’elit; la majoria d’ells per donar positiu en els innombrables anàlisis de sang i orina que es veuen obligats a fer. La gota que ha fet vessar el “vas” però, ha sigut l’expulsió de Michel Rasmussen, el líder i clar vencedor virtual de la present edició a falta de 4 etapes, havent superat ja l’alta muntanya (Alps i Pirineus), ningú podia imaginar una cosa com aquesta, Rasmussen ja acariciava amb les mans el seu títol de campió.

Des de que el Tour 2007 ha començat, no han parat de sortir positius per testosterona o transfusió de sang, a més d’uns quants absolts pel jutge, com Petacchi que no ha pogut participar enguany per estar pendent de judici per un cas de dopatge – resulta que era un medicament per a l’engostipat –. Enguany primer un alemany, després un italià i tot el seu equip fora de la ronda francesa, fa uns dies el gran Vinokurov que es va fotre un ‘xute’ impressionant per no sentir el dolor de la caiguda dels primers dies i poder fer un ‘repassón’ a tots els altres corredors a la contrarellotge. I per acabar el que ha passat ara amb Rasmussen, tot d’una molt més estrany. Es veu que s’ha vist obligat a retirar-se del Tour perquè va mentir sobre uns entrenaments secrets a Itàlia mentre ell deia que era a Mèxic, per tal de no passar els controls pertinents de la Federació Francesa de Ciclisme el mes passat, previs al Tour.

Quin embolic més gran! I ara què? Que hem de fer els aficionats al ciclisme si ens treuen tots els al·licients per veure aquesta meravella d’esport? Sense grans corredors, sense grans equips, sense líders, sense joc net. Això si, grans etapes les que ens han brindat aquest any els poc o molts bons corredors que hi havia al Tour: Contador, Evans, Valverde, Mayo, Kloden, Rasmussen, Vinokurov (aquests dos fora, el segon dopat), i un llarg etcétera... però que cada cop en queden menys (com Floyd Landis, Roberto Heras, etc.).

El Tour és molt dur, grans etapes, grans distàncies i gran velocitat. Jo de veritat entenc el dòping... amb aigua no es pugen 5 ports de 1era seguits (com diria el “Marc Duran”) i venint de 15 etapes molt dures ja de per sí... però per això caldria fer una reflexió del que volem amb aquest esport: etapes molt dures i espectacle i que els ciclistes acabin matxacats i hagin de recórrer al dòping per estar a primera línea o reduir el nombre d’etapes o les distancies i deixar que els ciclistes descansin més entre etapa i etapa, que no es xutin ni es transfusionin la sang... potser això seria més competitiu però no tant estimulant per a l’espectador...

Tot plegat és un tema complicat, el que està clar és que calen unir els esforços per conscienciar a tothom que dopar-se a l’esport és delicte (però que tampoc cal fer-ne un espectacle com ho fan al Tour – que si volen poden emmanillar als pobres corredors, així contribuiran a fer més gran el circ –). És una vergonya el dòping, és una vergonya aquest Tour. El ciclisme està en perill amb aquestes coses que passen, tornarà a ser el ciclisme un gran? Ara per ara li toquen hores baixes...

Una abraçada. Salut i no us dopeu!