Y vuelvo a las andadas...

...y me bomito gritando un sueño, no me quedan balas si me despierto y sigo durmiendo!

(fragment inicial de la cançó "vuelvo a las andadas" dels Estopa, sempre em ve al cap quan em retrobo amb una causa oblidada per un temps)

Peu de foto: Jo tocant amb Muskaria a la festa major de Sentmenat 2008.

Benvolguts lectors, amics i desconeguts.

Torno a escriure en aquest blog que tenia mig oblidat des del març de 2008. Han succeït moltes coses d'ençà de l'última actualització, com a fet més important políticament parlant hi ha hagut el canvi de govern al país més poderós del món, els demòcrates han guanyat de la mà de Barack Obama, sobre el qual s'hi han dipositat moltes esperances de canvi. No serà dificil millorar la tasca de Bush en els últims 8 anys, amb una política exterior de confrontació i una política interior conservadora i fonamentada en la religió més carca. No hi ha gaire més a dir, tothom sap les coses que ha fet malament o simplement no ha fet Bush. Espero que EUA s'equipari socialment als païssos europeus, amb una sanitat pública o si més no cada cop més oberta a la població que no s'ho pot permetre, entre d'altres tasques a realitzar, com una major sensibilitat pel canvi climàtic i la crisi econòmica del mercat financer capitalista.

En quant a les polítiques de casa, veiem com CiU, de la mà de Núria Colomé i la seva majoria absoluta a l'ajuntament fa i des fa sense cap tipus d'oposició. Un cop acabi la legislatura serà el moment d'analitzar què ha passat amb les promeses electorals, quins projectes s'han tirat enrera i quin balanç obtenen els nous projectes iniciats per ells mateixos, tals com la piscina coberta.

Aquest any s'ha caracteritzat per l'obertura de dos canals de comunicació nous a Sentmenat: el diari (http://www.diaridesentmenat.com/) i la radio (http://www.radiosentmenat.com/). Amb l'esperança que la informació sigui l'artilleria de la llibertat d'expressió, espero que aquests dos mitjans es consolidin com a referents informatius del poble. Sense obviar la tasca del portal web http://www.sentmenat.com/. Aquest últim però, el podríem criticar de molt afí al poder, ja que gairebé tot el que publica fa referència als "èxits" de l'ajuntament. Es tracta doncs, d'un mitjà independent d'informació periodística o un òrgan més de comunicació de l'ajuntament?

Cadascú és lliure d'opinar el que vulgui.

Visiteu:

www.myspace.com/tinglaosbd i descarregeu-vos la nostra maqueta gratuïtament.

Salut i fins un altre!

Escrivint des de la Uni

Avui escric des de la Universitat. Acabo de sortir de classe de Relacions Internacionals, tot plantejant-me una serie de dubtes i neguits sobre el món en general.

Primer he anat a veure el professor Soriano al seu despatx per consultar unes notes de les pràctiques i tot seguit li he preguntat sobre temes de l'actualitat internacional que em preocupen. Tot molt interessant i ben contrastat, ha durat poc per be que hem acabat parlant de les possibles sortides al món laboral que pot tenir un futur especialista en Relacions Internacionals (en el cas que faci el Màster).

Ja m'he perdut. Per on anàvem? ah si, a classe hem parlat sobre l'actualitat política internacional com sempre a cada inici de classe, dos cops per setmana (dimarts i divendres) - no pretenc pas que us apreneu el meu horari -. Avui tocava el tema Chávez (molt comentat últimament), Putin i un altre apunt sobre l'Agència de Seguretat Nacional Nord-Americana que ha elaborat un informe desacreditant el discurs de política exterior de Bush, és a dir, que ha desmentit que Iran estigui en possessió d'armes nuclears o en tingui la capacitat o la voluntat de crear-ne. Parlant en plata, que no aquest cop no s'utilitzarà aquesta excusa per a un possible atac o invasió genocida a l'Estat veï d'Irak. Si aquesta excusa no funciona, alguna altra en trobarà l'administració de Bush si aconsegueix vèncer a les pròximes presidencials del 2008, cosa que té ben fotuda si Hillary Clinton presenta un canvi de govern amb cara i ulls i un projecte més humà per al món, respectant els països pobres i subdesenvolupats i per descomptat, respectant tots els individus.

De ben segur que la seva política exterior, social-demòcrata farà recuperar una imatge dels Estats Units molt desgastada en els últims anys per la pèssima actuació de l'administració republicana de Bush.

També volia parlar sobre Chávez i el seu plebiscit al poble del cap de setmana passat, però crec que necessitaré una entrada a part per a desenvolupar el contingut de les meves reflexions. Tot i no ser un personatge gaire aclamat per la societat internacional, Chávez és un home que per les seves pròpies vivències (com per exemple el cop d'Estat sofert essent el president electe, legítim de Veneçuela), la seva especial trajectòria de vida i per haver-se influït en pensadors actuals que considero molt bons (com per exemple Noam Chomsky, del qual en va recomanar l'últim llibre el 20 de setembre de 2006 a l'Assamblea General de l'ONU, Nova York, que té per títol "Hegemonia i supervivència. El domini mundial dels Estats Units", 2004; mentre feia el discurs de benvinguda).
En aquest discurs es va produir una anècdota molt curiosa que si us ve de gust podeu llegir i veure en el següent enllaç: revelión. org/noticia

Bé, avui ho deixaria aquí. Només vull donar una noticia personal: aquest matí he aprovat el carnet de conduir. Res més, petons a tothom!