A vegades la gent..

A vegades la gent amb qui més confies et falla sense saber per què.

A vegades la gent es porta malament amb tu, però els pots perdonar perquè no vols el mateix per ells.

A vegades la gent t’enganya, però els perdones perquè veus que no ho fan amb mala intenció.

A vegades, la gent intenta riure-se’n de tu, però veus que l’únic que riu realment aquí ets tu perquè tu si que has superat els teus problemes i no cal que te’n riguis dels demés per ser feliç.

A vegades, per no dir sempre, la gent no és com t’imaginaves...

la gent enganya,

la gent menteix,

la gent desconfia,

la gent amaga,

la gent és egoista,

la gent és prepotent,

la gent és penosa,

la gent fa fàstic.


Tothom és gent, jo sóc gent, tu ets gent, ells són gent. No t’enganyis a tu mateix/a pensant que no ets gent. Tothom ha d’assumir que és gent, tu, jo, ells, nosaltres, vosaltres. Però no tota la gent som així. N’hi ha que valen per ser gent i n’hi ha que no. Els que no valen per ser gent són els veritables amics, aquells que no compleixen cap requisit de la gent. Aquells que mai et deixen tirat, aquells que l’últim que farien és enganyar-te, aquells que van amb la veritat per davant, aquells que es porten bé amb tu, aquells amb qui confies, aquells que ho saben tot de tu i a pesar d’això encara t’estimen. No us enganyeu, no és fàcil ser un bon amic, sovint, per no dir sempre, acabem assemblant-nos més a la gent que no pas a un bon amic/a.

Per sort o no, a la vida trobes i perds amics d’aquests. Jo us podria fer una recomanació, però com que tothom és molt seu, molt propi de casa seva, cadascú te la seva manera de pensar. La meva és aquesta, senzilla o complicada? No m’he posat a valorar-ho. No crec que sigui gaire difícil ser un amic de veritat, però la realitat fa evident que sí. D’amics n’hi ha molt pocs, tan sols 1 o 2, si ets molt afortunat potser 3,fins i tot 4 si m’apures, però difícilment assoliràs aquesta fita ja que els aniràs perdent amb el temps si no els cuides i els tractes com a tal,...

Amb els amics s’ha de mantenir una relació directa i activa... dubto molt que tenint 4 amics/es de veritat, puguis arribar a confiar igual en tots ells... I en el cas que no tinguis cap amic d’aquestes característiques, em sembla que tens un problema. Si tu pots viure sense amics... o es que en busques però no en trobes, o et penses que en tens però et foten mal a la teva esquena... llavors plantejat sincerament de canviar.

Canviar com? Probablement existeixen dues formes: una; canviar d’aires o dos; canviar de personalitat. Perquè potser ets tu mateix/a que no arribes a tenir amics pel simple fet de que la teva manera de ser és com la gent vulgar. Si ets gent, torno a repetir, si ets com la gent, mai tindràs cap amic i et quedaràs sol/a, per sempre més perquè t’ho mereixes. Enganyant no s’arriba a cap lloc i menys amb l’autoengany. Potser menteixes avui i puges un escalafó de la teva amistat, potser demà també i estàs més amunt, però el que no entens és que sota de tot això es crea un buit. No hi ha res, només mentides. Res és real. Tot és com tu vols que sigui. Prepara’t el dia que aquesta escala es s'esbotzi, estigues ben atent/a el dia que aquesta bombolla que has anat inflant amb les teves mentides esclati perquè ja no s’aguantarà per cap lloc.

Llavors,... ho perdràs tot. No podràs tornar enrera per més que ho vulguis.

El passat ja està escrit, intenta millorar el present per ser més feliç el dia de demà.




att: Jaume C.F.

PD: això està escrit per a una persona en particular... ;)